Durant més d'un segle i mig, la Fabra i Coats va ser la fàbrica tèxtil més gran de Sant Andreu i una de les més importants d'Europa. Des que va tancar el 2005, l'antic recinte s'ha reconvertit en un dels equipaments culturals més grans de Barcelona: fàbrica de creació artística, biblioteca, museu del treball i casal de barri, tot dins dels mateixos murs de maó vermell.
Segle i mig de fils: dels telers al tancament (1832–2005)
Josep Alsina i Postius, un fuster de Berga, munta una filatura de cotó el 1832. L'establiment és destruït pels carlins el 1837 i es trasllada a Manresa i, després, a Barcelona, abans de buscar un nou emplaçament al nord de la ciutat.
Alsina construeix la seva fàbrica —coneguda encara avui com «ca l'Alsina»— en un terreny llogat de Sant Andreu de Palomar. L'aixeca el mestre d'obres Gabriel Falqués i entra en funcionament el 1856: és l'edifici més antic de tot el recinte.
Després de dificultats financeres, la fàbrica es ven en subhasta el 1887 als germans Rumeu. El 1893 passa a mans de l'escocesa R.F.J. Alexander & Co, i el 1898 l'adquireix l'anglesa English Sewing Cotton Co, que la integra a la seva filial The Barcelona Manufacturing Co Ltd.
El 22 d'abril de 1903, la família catalana Fabra —encapçalada per Ferran i Romà Fabra i Puig— s'uneix a la J. & P. Coats escocesa, aleshores la tercera empresa industrial més gran del món, per fundar la Companyia Anònima Filatures de Fabra i Coats, amb un capital inicial de 30 milions de pessetes. En pocs anys esdevé la primera empresa tèxtil de tot l'Estat espanyol.
Entre 1903 i 1910 s'aixeca la gran nau central, encara avui l'edifici més emblemàtic del recinte. El 1915 la fàbrica ja ocupa més de 1.500 persones i arriba a tenir-ne 3.000 en el seu moment àlgid, el 80% dones. Als anys 30 ofereix una setmana de vacances pagades i té fins i tot el seu propi cos de bombers.
La crisi del petroli dels anys 70 i la competència de països amb mà d'obra més barata inicien un declivi lent: es van abandonant naus fins que només queda activitat a l'edifici del carrer de Sant Adrià. La producció s'atura definitivament el 2005 i l'Ajuntament de Barcelona compra el recinte al desembre d'aquell mateix any.
De nau industrial a equipament cultural (2002–2026)
Al setembre del 2002, mentre la fàbrica encara produïa fil a l'altre extrem del recinte, un dels edificis rehabilitats obre com a biblioteca pública amb 90.000 documents. És la primera peça de la reconversió cultural del complex.
Amb la fàbrica ja tancada, l'Ajuntament acorda transformar la nau central —el més gran i emblemàtic dels edificis— en un espai per a la producció artística contemporània, inspirat en referents com el Matadero de Madrid o el Kaapelitehdas d'Hèlsinki.
El 28 de setembre de 2012 s'inauguren els primers 600 m² de la nau central reformada pels arquitectes Francesc Bacardit i Manuel Ruisánchez, un projecte que rep el Premi d'Arquitectura i Urbanisme de Barcelona d'aquell any. Neixen així la Fàbrica de Creació i el Centre d'Art Contemporani de Barcelona.
L'11 de maig de 2026, el Museu d'Història de Barcelona inaugura a la nau F un nou espai permanent: «La Fabra i Coats de Sant Andreu: empresa, treball i memòria» repassa el segle de l'empresa (1903–2005), mentre que «Barcelona, ciutat i treball» amplia la mirada a l'evolució del món laboral a la ciutat. La reserva visitable conserva més de 4.000 peces —maquinària, eines, documents— procedents de la Fabra i Coats i d'altres indústries com La Maquinista o Pegaso.
Per als andreuencs de més edat, «treballar a la Fabra» va significar durant generacions el mateix que «treballar a la Pegaso» per als veïns de la Sagrera: una feina per a tota la vida, un sindicat fort i un orgull obrer que travessava famílies senceres. La xemeneia de maó vist i els finestrals de la nau central —visibles des de mig barri— són, encara avui, la imatge amb què molts andreuencs identifiquen Sant Andreu de Palomar abans que cap altre monument.
Avui el recinte ocupa tota una illa de més de tres hectàrees entre els carrers de Sant Adrià, del Segre, de Parellada i el carrer Gran de Sant Andreu. Més de 100 projectes artístics hi conviuen en règim de residència —música, arts escèniques, arts visuals, disseny—, repartits en quatre plantes que sumen més de 10.000 m² dedicats només a la creació. És, amb diferència, l'equipament d'aquest tipus més gran de Barcelona.
La nau central acull més de 100 projectes artístics en residència —música, arts escèniques, arts visuals i disseny— i programa exposicions d'art contemporani obertes a tothom. Amb més de 10.000 m² repartits en quatre plantes, és la fàbrica de creació més gran de Barcelona.
C/ de Sant Adrià, 20Inaugurat l'11 de maig de 2026 a la nau F, aquest espai del Museu d'Història de Barcelona explica el segle de la Fabra i Coats (1903–2005) i l'evolució del treball a la ciutat, amb una reserva visitable de més de 4.000 peces industrials.
Nau F, Recinte Fabra i CoatsBiblioteca pública de la Xarxa de Biblioteques de Barcelona, amb un fons ampli, sala infantil i préstec digital, instal·lada en un dels edificis fabrils rehabilitats des del 2002.
Recinte Fabra i CoatsCasal de barri de gestió comunitària, amb activitats socials, culturals i de lleure obertes al veïnat de Sant Andreu, ubicat també dins del recinte fabril.
Recinte Fabra i CoatsCada desembre, la nau central es transforma en la Fàbrica de Reis, un dels espais familiars de Nadal més populars de Barcelona, amb tallers i activitats per preparar la Cavalcada. La resta de l'any, l'accés general a exposicions i biblioteca és gratuït, però com que cada espai del recinte —Fàbrica de Creació, MUHBA, biblioteca— té un horari propi, val la pena consultar l'agenda oficial abans de planificar la visita.
El recinte és a Carrer de Sant Adrià, 20 (08030), al bell mig de Sant Andreu de Palomar. L'accés més senzill és baixar a la parada de metro Sant Andreu (L1) i caminar uns 5 minuts; també hi arriben els autobusos 11, 40, 126, H4, H8 i el nocturn N9. L'entrada general als espais expositius i a la biblioteca és gratuïta i el recinte disposa d'ascensors i lavabos adaptats. L'associació Amics de la Fabra i Coats, amb seu al mateix recinte, organitza visites guiades pel patrimoni industrial per a qui vulgui aprofundir més enllà de les exposicions permanents.