L'Esclat Andreuenc
L'acte que engega oficialment la Festa Major. Organitzat per la Germandat de Trabucaires, Geganters i Grallers, reuneix gegants, trabucaires, diables i els dansaires de l'Esbart Maragall en una cercavila pel Carrer Gran.
🎉
La Festa Major de Sant Andreu de Palomar
Cada 30 de novembre, festivitat de Sant Andreu Apòstol, el barri més antic del Districte tanca el calendari festiu de tota Barcelona. Deu dies de gegants, correfoc, trabucaires i sardanes que tornen a convertir Sant Andreu de Palomar en poble.
SANT ANDREU NO ÉS BARCELONA.— Pancarta a l'interior de l'Església de Sant Andreu de Palomar, durant la Festa Major
Sant Andreu de Palomar celebra el seu patró, l'apòstol Sant Andreu, des que el nucli es va formar al voltant de la seva parròquia, ja documentada al segle XII. Va ser municipi independent fins que, el 20 d'abril de 1897, un reial decret el va annexionar a Barcelona per la força. Des d'aleshores, la Festa Major del 30 de novembre s'ha convertit en l'ocasió anual en què el barri reafirma que continua sent, per damunt de tot, un poble.
Els arxius de la pròpia Comissió de Festes conserven programes impresos que es remunten al 1942: gairebé un segle de continuïtat quasi ininterrompuda. I no és una festa qualsevol: com recull el calendari festiu del Districte, és sistemàticament la que tanca, cada any, el calendari sencer de festes majors de la ciutat de Barcelona.
Vuit segles de continuïtat
Els orígens
1346
El drama sagrat de la Vetlla de Sant Andreu
La primera referència documentada d'una representació teatral sobre la vida i els miracles del patró data d'aquest any: un dels testimonis més antics de teatre popular religiós conservats a Catalunya.
1897
L'annexió no s'enduu la festa
Amb l'annexió forçada a Barcelona, Sant Andreu perd l'ajuntament però no el patró. La Festa Major es manté com l'acte que millor sintetitza una identitat de poble que cap decret va poder esborrar.
La festa contemporània
1932
Neix l'Esbart Maragall
Sorgit de l'escola de dansa del Casal Catòlic de Sant Andreu, l'Esbart Maragall va haver de dir-se «Esbart Juventus» durant el franquisme, que prohibia les referències al poeta Joan Maragall. Avui balla cada any a la Festa Major.
1981
Arriba el correfoc
Les colles de diables incorporen el correfoc al programa. Amb els anys s'ha ampliat amb una versió infantil, i no sempre ha estat lliure de polèmica: alguna edició s'ha arribat a suspendre per desacords sobre el recorregut.
1982
En Andreu i na Colometa
Es presenten els gegants clàssics del barri, vestits de pagesos. Han estat restaurats el 1995 i el 2019, i han estrenat vestits nous el 2015. La Germandat de Trabucaires, Geganters i Grallers els porta i els balla.
1984
Es recupera la Vetlla de Sant Andreu
Més de sis segles després de la primera referència de 1346, la parròquia recupera l'antic drama sagrat sobre el patró. Amb el temps, la representació ha anat entrant i sortint del programa oficial de la Festa Major.
1989
Neixen els Gegants Coloms
L'imaginaire Toni Mujal, de Cardona, crea en Colom i na Coloma: una segona parella de gegants, mig humans i mig ocells, que rendeix homenatge directe als colomars («palomars») que van donar nom al barri.
Finals dels 90
Arriba l'envelat
La instal·lació d'un envelat permet concentrar els balls i les verbenes que abans es repartien per diferents poliesportius del barri, simplificant un muntatge que fins llavors s'allargava de deu del matí a sis o set de la matinada següent.
2025
L'última edició, la que tanca Barcelona
L'edició de 2025 es va allargar del 28 de novembre al 8 de desembre, amb prop d'un centenar d'activitats: concerts, cercaviles, correfocs, exposicions, presentacions de llibres i activitats esportives i gastronòmiques.
Gegants, diables i trabucaires
El correfoc
Dues cercaviles de foc —una d'adults i una infantil— protagonitzades per colles com la Satànica de Sant Andreu i els Diables del Mercadal Infernal. La tradició ve del 1981 i, alguns anys, ha viscut fins i tot alguna suspensió.
Els gegants: Andreu, Colometa i els Coloms
En Andreu i na Colometa (1982) representen el poble pagès; en Colom i na Coloma (1989), mig humans i mig ocells, recorden els colomars que van donar nom a «Palomar». Totes dues parelles surten a ballar durant la Festa Major.
Sant Andreu Dansa
L'Esbart Maragall, actiu des del 1932 des del Casal Catòlic de Sant Andreu, hi presenta totes les seves seccions: des dels grups infantils fins a la formació principal, amb sardanes i balls de tradició catalana.
L'envelat i els concerts
Des de finals dels anys 90, l'envelat concentra els balls, les verbenes i bona part dels concerts de la Festa Major, amb estils per a totes les edats i el mateix esperit de barri de sempre.
El piromusical de cloenda
La festa es tanca a la Plaça d'Orfila amb un espectacle piromusical i el crit col·lectiu de «Visca Sant Andreu!», al mateix indret on, dies abans, s'havia llegit el pregó des del balcó del Districte.
Qui organitza la Festa Major
Qui coordina cada edició és la Comissió de Festes de Sant Andreu de Palomar, una associació de veïns i veïnes que hi treballa colze a colze amb entitats del barri —moltes de les que apareixen a la pàgina d'associacions— perquè bona part del programa surti d'elles. Programa i informació a festessantandreu.cat.
Al seu costat hi treballen la Germandat de Trabucaires, Geganters i Grallers, que custodia els gegants i organitza la despertada i les matinades; l'Esbart Maragall, que hi aporta la dansa; i les colles de diables i foc, responsables del correfoc. Cap d'aquestes entitats existiria sense l'associacionisme centenari que travessa tot Sant Andreu, documentat també pel Centre Municipal de Cultura Popular.
Deu dies, a cavall del 30 de novembre
La Festa Major no té una durada fixa any rere any: sol allargar-se al voltant de deu o onze dies, sempre situada entre el cap de setmana anterior i el posterior al 30 de novembre. L'edició de 2025, per exemple, va anar del 28 de novembre al 8 de desembre. Comença amb el pregó des del balcó de la Plaça d'Orfila —seu del Districte— i acaba amb el piromusical al mateix indret: sistemàticament, la darrera Festa Major de tot el calendari de Barcelona.
Un fet curiós
Durant el franquisme, l'Esbart Maragall es va veure obligat a canviar de nom. El règim no tolerava referències al poeta Joan Maragall, símbol del catalanisme cultural, i la formació va haver de dir-se «Esbart Juventus» durant dècades. No va recuperar el seu nom original fins a la recuperació democràtica, i des d'aleshores torna a ballar cada Festa Major amb el nom de sempre.