Baró de Viver
Baró de Viver és el barri més petit del Districte de Sant Andreu, i un dels més petits de tota Barcelona: amb menys de 3.000 habitants, forma part —juntament amb el Bon Pastor, Sant Andreu de Palomar, la Sagrera, el Congrés i els Indians, Navas i Trinitat Vella— del Districte 9 de la ciutat. Nascut el 1929 com a polígon de cases barates vora el riu Besòs, avui el barri combina un aïllament urbanístic notable —envoltat per la C-33, el Besòs i la frontera amb Santa Coloma de Gramenet— amb una cohesió comunitària que muntes barris més grans envegarien. Explora a continuació les onze cares de Baró de Viver.
El barri del baró, les cases i el riu
El nom prové d'un noble català del s. XIX. Com el Bon Pastor, va néixer el 1929 com a polígon de cases barates vora el Besòs, en terrenys de Santa Coloma. Amb menys de 3.000 habitants, és el barri més petit del districte i un dels més petits de Barcelona.
L'Illa Baró de Viver, una illa postmoderna
Les cases barates originals de 1929 es van enderrocar entre el 1985 i el 1999. El Patronat hi va construir l'Illa Baró de Viver (1989), obra postmodernista d'Emilio Donato. El Pont del Molinet és l'accés històric des de Santa Coloma.
L'autoabastiment d'un enclavament
En un barri tan petit i aïllat, el comerç és mínim però resistent: el forn, l'ultramarí i pocs més. Per a compres grans, els veïns depenen de Sant Andreu, el Bon Pastor o el Westfield La Maquinista.
El bar del barri on tothom es coneix
En un barri de menys de 3.000 habitants, el bar és molt més que un establiment: és el punt de trobada, el centre social informal i l'extensió del carrer. L'aïllament geogràfic ha reforçat els vincles entre veïns.
L'Associació que és el barri
L'Associació de Veïns organitza la Festa Major, serveis d'ajuda mútua i és la veu del barri davant l'Ajuntament. La reivindicació més constant: millorar el transport públic. En un barri tan petit, l'associació i el barri són gairebé el mateix.
El riu com a pista esportiva
El Parc Fluvial del Besòs ofereix quilòmetres de carril bici i camí de córrer. A dins del barri, petites pistes d'accés lliure. L'esport organitzat depèn dels equipaments dels barris veïns (Camp del Ferro, CN Sant Andreu).
El Besòs com a pulmó verd
L'accés directe al Parc Fluvial del Besòs és el gran actiu natural del barri: zones verdes, fauna, carril bici i connexió amb el litoral. El riu, recuperat ambientalment des dels anys 90, ha transformat la riba en un espai de lleure.
Centre cívic i vida comunitària
La vida cultural de Baró de Viver és íntima i comunitària: el centre cívic, la Festa Major i les activitats de l'Associació de Veïns. L'enclavament crea una dinàmica cultural de poble petit dins la gran ciutat.
Sense metro: la gran reivindicació
Baró de Viver no té parada de metro pròpia. És la principal demanda veïnal des de fa dècades. El barri depèn del bus i de caminar fins a les parades de metro dels barris veïns. La C-33 l'envolta però no el connecta.
Serveis bàsics, dependència del districte
Per la seva mida, Baró de Viver depèn dels equipaments del Districte (CAP, seu, OAC). El barri compta amb centre cívic i serveis socials bàsics. La millora d'equipaments és una reivindicació constant de l'Associació de Veïns.
Un enclavament entre autopistes
Envoltat per la C-33, el Pont del Molinet, el Besòs i la frontera amb Santa Coloma, Baró de Viver és quasi invisible des de la resta de Barcelona. Paradoxalment, l'aïllament ha forjat una cohesió comunitària que ja voldrien molts barris grans.