El Districte de Sant Andreu (Districte 9 de Barcelona) agrupa set barris molt diferents entre ells, units per la herència industrial i obrera i per un territori en plena transformació. Cada barri té la seva pròpia historia, identitat i reptes de futur.
El Districte de Sant Andreu limita al nord amb Montcada i Reixac, a l'est amb el riu Besòs (i els municipis de Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià del Besòs), al sud amb el Districte de Sant Martí i a l'oest amb el Districte d'Horta-Guinardó. La seva superfície és d'unes 650 hectàrees i acull uns 148.000 habitants.
La historia del districte és inseparable de la industrialització del s. XIX. Les grans fàbriques —Fabra i Coats, la Maquinista Terrestre i Marítima, ENASA (Pegaso)— van transformar el paisatge agrari en un territori industrial dens, que al seu torn va atreure desenes de milers d'immigrants d'Andalusia, Múrcia i Extremadura als anys 50 i 60 del s. XX.
Avui, el gran projecte que definirà el futur del districte és la combinació de l'Estació de La Sagrera (AVE + Rodalies + metro, inversió >3.000M€) i el Parc Lineal de 40 hectàrees sobre les vies ferroviàries soterrades. Quan estigui completat, transformarà radicalment la connectivitat i el paisatge urbà de tota la zona nord de Barcelona.
Superfície: ~650 ha
Habitants: ~148.000
Barris: 7
Seu: Plaça d'Orfila, 1
Web: barcelona.cat/santandreu
2024–25 Districte més inflacionista de Barcelona: +40% habitatge
1. Sant Andreu de Palomar (08030)
2. La Sagrera (08027)
3. El Bon Pastor (08030)
4. Baró de Viver (08030)
5. Congrés i els Indians (08027)
6. Navas (08026)
7. La Trinitat Vella (08033)
Metro: L1 (Sant Andreu, Fabra i Puig, La Sagrera), L2 (Navas), L5 (La Sagrera), L9/L10 (Onze de Setembre)
Rodalies: Sant Andreu Arenal (R1, R2, R3, R4)
Bus: H6, V23, 40, 62, 73, 192
El nucli històric · El poble que va resistir · 08030
Sant Andreu de Palomar és el barri que dóna nom al districte i que n'és el cor historic i simbòlic. Va ser un poble independent durant gairebé 900 anys fins que el 1897 va ser annexionat a Barcelona en contra de la voluntat dels seus habitants. Cada 30 de novembre, dia de la Festa Major, es penja a l'interior de l'Església la pancarta que ho resumeix tot: «SANT ANDREU NO ÉS BARCELONA».
Té el nucli antic millor conservat de la zona nord de Barcelona, el mercat municipal renovat el 2022, el Carrer Gran comercial (l'eix de comerç de barri millor preservat de la ciutat), i la xarxa associativa més densa del districte amb 267+ entitats. La Fabra i Coats —antiga fàbrica tèxtil escocesa reconvertida en centre cultural— és el seu monument emblemàtic.
La gran transformació · L'AVE que ho canviarà tot · 08027
La Sagrera és el barri en transformació urbana més gran de Barcelona i, possiblement, de tota Espanya. Al seu subsòl s'hi construeix la Gran Estació de La Sagrera, el nou hub ferroviari que connectarà l'AVE (alta velocitat), les línies de Rodalies/Cercanías i el metro en un sol edifici de 350 metres de longitud. La inversió total supera els 3.000 milions d'euros. Quan estigui completada, serà la quarta estació d'alta velocitat més gran d'Europa.
Però La Sagrera és, avui i ara, un barri obrer que ha patit dècades d'incertesa urbanística. Molts edificis antics han estat enderrocats per les obres. El soroll, les vibracions i la pols de la construcció han deteriorat la qualitat de vida dels residents durant anys. Les associacions de veïns han estat una de les més actives de Barcelona en la defensa dels seus drets.
El futur: el Parc Lineal de La Sagrera (40 hectàrees sobre les vies soterrades) promet cosir els teixits urbans de quatre barris separats durant dècades per les vies del tren. Serà un dels parcs urbans més grans d'Europa, comparable al Parc del Retiro de Madrid o al Hyde Park de Londres.
El 1911 la Hispano-Suiza s'instal·là a la Sagrera i hi fabricà alguns dels automòbils més prestigiosos d'Europa. Nacionalitzada el 1946, esdevingué ENASA i fabricà els famosos camions Pegaso. La fàbrica, Fabra i Coats i la Farinera van fer de la Sagrera un barri obrer i combatiu: als anys 50 i 60 hi va haver algunes de les vagues més dures contra el franquisme.
De l'antiga ENASA es conserven la portalada del Carrer Gran de la Sagrera i l'edifici d'oficines, avui equipaments. L'església de Crist Rei presideix la plaça d'Elx, i la Torre del Fang recorda el passat agrari. El Pont de Bac de Roda (Santiago Calatrava, 1987) salva les vies i és una icona de l'enginyeria de la ciutat.
L'eix comercial del barri és el carrer de la Sagrera, amb comerç de proximitat de tota la vida. A la plaça Masadas, porxada, hi havia l'antic «mercat de ferro», un d'aquells mercats que ja no existeixen. A tocar, el gran centre comercial Westfield La Maquinista ofereix l'oferta de gran format.
La restauració de la Sagrera és genuïnament de barri: bars de tota la vida i cuina de mercat al voltant del carrer de la Sagrera, la plaça Masadas i el carrer de Garcilaso. Vermut de diumenge, menús de migdia treballadors i terrasses de plaça, lluny dels circuits turístics.
La lluita veïnal ha definit la Sagrera durant dècades: pel soterrament de les vies, contra la barrera de la Meridiana i pels drets dels veïns durant les obres interminables. L'Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrera és una de les més actives de Barcelona, i el teixit d'entitats culturals i de memòria obrera segueix molt viu.
El Complex Esportiu Camp del Ferro, amb tres pavellons poliesportius, és un dels grans equipaments esportius del nord de Barcelona (bàsquet, handbol, futbol sala). A més, s'està construint el nou CEM La Sagrera (27M€): piscines descobertes, pàdel i sala de fitness, amb obertura prevista cap al 2026.
El Parc de la Pegaso, sobre els terrenys de l'antiga fàbrica, és la gran zona verda del barri: vegetació exuberant, un canal que serpenteja i una placeta amb el Pegàs alat, emblema d'ENASA. El futur Parc Lineal (40 ha sobre les vies soterrades) serà un dels parcs urbans més grans d'Europa.
La Biblioteca La Sagrera–Marina Clotet, en antigues naus ferroviàries restaurades, és el nou pol de lectura del barri. La Nau Bostik, antiga fàbrica de coles reconvertida en fàbrica de creació, acull art urbà, festivals i mercats; un dels espais culturals alternatius més potents del nord de la ciutat.
Avui, metro L1 (cap al centre) i L5 (cap a la Vall d'Hebron) a la parada La Sagrera, més Rodalies. El gran salt serà la Gran Estació de la Sagrera, que unirà AVE, Rodalies i metro en un sol edifici de 350 m, una de les estacions d'alta velocitat més grans d'Europa.
L'edifici d'oficines de l'antiga ENASA, dins el Parc de la Pegaso, s'ha reconvertit en equipaments de barri. La Sagrera compta amb CAP d'atenció primària, centre cívic i serveis socials, integrats a la xarxa del Districte de Sant Andreu (seu a la Plaça d'Orfila, OAC al C/ Segre).
La Sagrera viu la transformació urbana més gran de Barcelona: soterrament de les vies, nova estació i parc lineal que cosirà barris separats durant dècades per les vies i la Meridiana. El repte: que la renovació no expulsi els veïns de tota la vida en un barri amb forta pressió del preu de l'habitatge.
Les cases barates · El barri que s'ha reinventat · 08030
El Bon Pastor va ser creat als anys 20 del s. XX com a barri de «cases barates» —habitatge social d'emergència per als immigrants i barraquistes que s'instal·laven a les perifèries de Barcelona. Les cases —de planta baixa amb petit jardí— van crear una comunitat extraordinàriament cohesionada, amb una identitat pròpia molt forta, una vida de carrer intensa i una xarxa d'ajuda mútua que molts barris benestants podrien envejar.
Als anys 2000, l'Ajuntament de Barcelona va decidir enderrocar les cases barates originals i substituir-les per habitatge modern d'alta densitat. Una decisió que va destruir un patrimoni historic i social irrecuperable i va dividir profundament la comunitat. Avui el barri és en reconstrucció: els blocs nous han substituït les cases, però l'esperit de comunitat —i la memòria de l'antic barri— persisteix gràcies a les associacions locals que han documentat i preservat aquesta memòria.
2025 El desembre de 2025 s'ha inaugurat la Locomotora Dièsel 10335 al Parc de les Treballadores i Treballadors de la Maquinista, un acte de memòria col·lectiva per homenatjar el passat industrial del barri.
El barri més petit · Comunitat forta · 08030
Baró de Viver és el barri més petit del Districte de Sant Andreu i un dels més petits de tota Barcelona, amb menys de 3.000 habitants. El seu nom prové del baró de Viver, un noble català del s. XIX que va posseir terres a la zona. Com el Bon Pastor, va ser creat als anys 20 del s. XX com a barri de cases barates per allotjar treballadors immigrats.
La característica més definitòria de Baró de Viver és el seu enclavament geogràfic: envoltat per grans infraestructures viàries (la C-33, el pont del Molinet, el riu Besòs) i els límits municipals amb Santa Coloma de Gramenet, el barri és difícil d'accedir i quasi invisible des de la resta de la ciutat. Paradoxalment, aquest aïllament ha reforçat la cohesió comunitària interna: els veïns es coneixen gairebé tots entre ells.
La mancança de transport públic directe —no té parada de metro pròpia— és la principal reivindicació veïnal des de fa dècades. L'Associació de Veïns ha lluitant insistentment per millorar la connectivitat del barri amb la resta de la xarxa de transport de Barcelona.
El barri equilibrat · Classe treballadora consolidada · 08027
El nom del barri prové de dos referents histórics. «Congrés» fa referència al Congrés Eucarístic Internacional de 1952, que va donar nom al gran parc de la zona (Parc del Clot-Congrés, situat a la frontera amb el barri del Clot). «Els Indians» és la denominació popular dels emigrants catalans i espanyols retornats d'Amèrica Llatina a finals del s. XIX que van construir algunes de les cases senyorials de la zona.
El barri va ser construït majoritàriament als anys 50 i 60 del s. XX per acollir l'onada d'immigrants que arriava a Barcelona des del sud d'Espanya. Avingudes amples, blocs de pisos de sis i set plantes, una quadrícula urbana racional i funcionalment eficient. Avui és un barri consolidat i tranquil, amb bona oferta de transport públic (metro L2, parada Navas), comerços de proximitat i una vida de barri sense grans sobresalts.
Un dels actius del barri és la proximitat al Parc del Clot-Congrés, un gran parc verd a la frontera amb el barri del Clot (Districte de Sant Martí). El Parc del Clot-Congrés té pistes esportives, zones de lleure, un canil i espais tranquils molt valorats pels residents de la zona.
El barri connector · Entre dos districtes · 08026
Navas és un barri de frontera en el sentit més literal: limita amb el Districte de Sant Martí (Clot, Poblenou) per la banda sud i amb el Districte de l'Eixample per l'est, cosa que li dóna una posició geogràfica privilegiada i una identitat híbrida, entre el caràcter obrer de Sant Andreu i la modernitat d'un Eixample en expansió.
La parada de metro Navas de la L2 és la porta d'entrada al barri i una de les millors connexions de transport del districte: la L2 connecta directament amb el centre, Sagrada Família, Passeig de Gràcia i la zona universitària. Navas és, per tant, un dels barris del districte amb millor connectivitat urbana, factor que ha afavorit l'establiment de nous residents joves i de classes mitjanes en els darrers anys.
L'avinguda Meridiana —una de les grans artèries de Barcelona nord— delimita el barri per l'oest i li dóna visibilitat i accessibilitat en la connexió entre el centre de la ciutat i el Vallès. El Carrer de Navas de Tolosa és el principal eix commercial del barri, amb botigues de proximitat, bars i la vida quotidiana dels residents.
Al peu de la Trinitat · Barri obrer consolidat · 08033
La Trinitat Vella és un dels barris més desconeguts del Districte de Sant Andreu des de l'exterior, tot i tenir una personalitat pròpia molt marcada. Situat al nord del districte, al peu de la gran cruïlla viària de la Trinitat (on es creuen la C-33 cap al Vallès, la C-17 cap a Granollers i la Ronda de Dalt), el barri ha viscut durant dècades encaixonat entre infraestructures viàries que l'aïllen de la resta de la trama urbana.
La seva historia és la de molts barris obrers de la perifèria barcelonina: immigració massiva dels anys 50 i 60, construcció accelerada de blocs de pisos amb equipaments mínims, dèficit d'espais verds i de serveis durant dècades. Avui, la millora progressiva dels equipaments i les inversions en espai públic han anat millorant la qualitat de vida del barri, tot i que les infraestructures viàries que l'envolten continuen sent un factor d'aïllament i de contaminació acústica important.
El Parc de la Trinitat és el principal actiu del barri: un gran parc municipal amb bàsquet, frontó, tennis, zones verdes i —la instal·lació més curiosa de Barcelona nord— un circuit d'automobilisme de cotxes teledirigits que porta dècades divertint als residents de totes les edats.
El futur del Districte — el gran repte de la propera dècada: L'Estació de La Sagrera i el Parc Lineal de 40 hectàrees marcaran el districte durant les properes dècades. El gran debat: qui se'n beneficiarà? Els veïns actuals —amb les reivindicacions de dècades de soroll, obres i incertesa— o els nous propietaris d'habitatge de luxe que atraurà la nova connectivitat? Les associacions de veïns i els ajuntaments veïns (Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs) estan atents per garantir que la transformació beneficiï els residents actuals. barcelona.cat/santandreu