Les cases dels Indians i el Mercat Felip II
Patrimoni senyorial del s. XIX i racionalisme dels 60.
Algunes de les cases senyorials construïdes pels emigrants retornats d'Amèrica a finals del s. XIX es conserven al barri i li donen el segon component del seu nom. Un llegat arquitectònic discret però significatiu, testimoni d'una Barcelona connectada amb l'Amèrica Llatina.
El Mercat de Felip II (1966), edifici racionalista amb lluernes gaudinianes i baixants en ziga-zaga, va ser seleccionat per al 48h Open House Barcelona 2026 com a peça d'arquitectura notable. Barcelona és Capital Mundial de l'Arquitectura 2026, i el Felip II n'és un dels protagonistes.
El que fa especial el Mercat de Felip II no és només la seva façana, sinó la manera en què la llum natural hi entra des de dalt a través de les lluernes piramidals, un recurs que recorda directament les solucions que Gaudí va emprar a la Sagrada Família i a la Pedrera per il·luminar espais interiors sense finestres laterals. Que un mercat de barri dels anys 60, pensat per a la vida quotidiana d'un polígon residencial, comparteixi vocabulari arquitectònic amb les grans obres modernistes de la ciutat és precisament el tipus de troballa que el programa Open House vol posar en valor: l'arquitectura excepcional amagada en edificis funcionals i quotidians.
Un detall que els visitants de l'Open House sovint remarquen és que el Mercat Felip II conserva encara la seva estructura metàl·lica original sense reforços visibles posteriors, una raresa per a un edifici de mercat dels anys 60 que normalment necessita reforços estructurals al cap de seixanta anys d'ús intensiu. Això parla bé de la qualitat del càlcul estructural original, malgrat les limitacions de pressupost típiques de l'època. Els tècnics que han treballat en la documentació de l'edifici per a Open House han remarcat que aquest tipus de qualitat estructural «invisible» —que no es veu a primer cop d'ull, però que es manifesta en la durabilitat— és precisament el que fa que un edifici funcional acabi tenint, dècades després, un valor patrimonial que ningú havia previst en construir-lo.