La portalada, Crist Rei i Calatrava

De l'antiga ENASA es conserven la portalada del Carrer Gran i l'edifici d'oficines, exemples destacats d'arquitectura industrial de principis del s. XX. L'església de Crist Rei presideix la plaça d'Elx; el 1971, la policia franquista hi va avortar la primera reunió de l'Assemblea de Catalunya, un episodi que avui forma part de la memòria democràtica del barri.

La Torre del Fang recorda el passat agrari del territori: una construcció de tàpia de l'època en què La Sagrera encara era terra de conreu vora el Besòs. El Pont de Bac de Roda (Santiago Calatrava, 1987), el primer pont urbà del gran arquitecte valencià, salva les vies i és una icona amb els seus arcs blancs visibles des de la Meridiana, fotografiat sovint com a símbol de la Barcelona olímpica.

Menys conegut és el conjunt d'edificis d'habitatge obrer dels anys 1910-1930 que encara s'aixequen entre els carrers de la Sagrera i Garcilaso, testimonis de l'expansió residencial que va acompanyar la industrialització. Caminant per aquests carrers es pot reconstruir, gairebé com en un museu a l'aire lliure, l'evolució urbana d'un barri que va passar de poble agrícola a polígon industrial i, finalment, a barri residencial en plena transformació.

El cas del Pont de Bac de Roda mereix una mirada més detallada perquè il·lustra com La Sagrera, malgrat el seu caràcter perifèric, ha estat escenari d'arquitectura d'avantguarda internacional gairebé sense que ho sabés la resta de la ciutat. Calatrava va dissenyar aquest pont com un dels seus primers projectes a gran escala, just abans de convertir-se en una de les figures més cotitzades de l'arquitectura mundial amb obres com l'Estació d'Oriente a Lisboa o el Palau de les Arts de València. La Sagrera, doncs, té el privilegi (poc reconegut) d'haver acollit l'obra «d'aprenentatge» d'un dels arquitectes més influents —i controvertits, per als seus sobrecostos— de les últimes dècades, anys abans que el seu nom es convertís en sinònim de grans projectes faraònics arreu del món.