Comerç local i La Maquinista
Botigues de proximitat resistents i el gran centre comercial a tocar.
El Bon Pastor no té un gran eix comercial propi, però el comerç de proximitat (forn, bars, ultramarins) és viu i resistent. En un barri on tothom es coneix, la botiga de barri és molt més que un establiment: és un punt de trobada social.
A pocs minuts, el Westfield La Maquinista ofereix l'oferta de gran format. Als seus peus s'estan construint centenars de pisos nous de gamma alta, canviant la fesomia comercial de tota la zona.
El contrast entre les dues realitats és evident només travessant un carrer: d'una banda, els carrers estrets del polígon original amb les seves botigues de tota la vida; de l'altra, les avingudes amples i els nous edificis amb locals comercials encara per llogar. Aquesta dualitat —barri popular i nova promoció immobiliària, gairebé porta amb porta— és potser la imatge més fidel de com és el Bon Pastor avui.
La manca d'un gran eix comercial propi al Bon Pastor té una explicació històrica directa: el disseny original del polígon de cases barates, pensat com a solució d'emergència, no incloïa locals comercials en planta baixa de manera sistemàtica, a diferència d'altres polígons d'habitatge social posteriors que sí que van preveure espai per a botigues des del principi. Aquesta «mancança de disseny» dels anys 20 ha condicionat el desenvolupament comercial del barri durant gairebé un segle: sense locals adequats, el comerç s'ha hagut d'adaptar a baixos d'edificis residencials no pensats per a això, una limitació estructural que cap remodelació posterior ha pogut corregir del tot.