Els veïns que van salvar la memòria
Un cas d'activisme veïnal exemplar.
L'Associació de Veïns del Bon Pastor va aconseguir que es preservessin dues illes de cases barates quan l'Ajuntament les volia enderrocar totes. Gràcies a la seva lluita persistent, avui existeix el MUHBA Bon Pastor. Un cas únic on el veïnat va imposar la memòria sobre l'eficiència urbanística.
El teixit associatiu del Bon Pastor inclou també entitats de memòria obrera, la Fundació Maquinista-Macosa i grups de documentació fotogràfica i testimonial. La memòria de les cases barates és una de les més vives de Barcelona.
La lluita per preservar les cases barates no va ser només patrimonial: per a molts veïns, defensar els edificis significava defensar la pròpia historia familiar, ja que moltes famílies hi havien viscut des dels anys 50 i 60. Les assemblees veïnals dels anys 2000, sovint tenses, van enfrontar partidaris de la modernització ràpida amb defensors de la memòria, fins arribar a un acord que avui es considera un model d'equilibri entre renovació urbana i conservació del patrimoni popular.
Un detall poc conegut de la batalla per preservar les cases barates és que, durant els anys més intensos de negociació amb l'Ajuntament, l'Associació de Veïns va arribar a elaborar el seu propi informe tècnic alternatiu, amb l'ajuda d'arquitectes i historiadors voluntaris, per contrarestar els arguments municipals que defensaven l'enderroc total per motius de seguretat estructural. Aquest informe «contrapericial» —una pràctica poc habitual en moviments veïnals de l'època— va ser clau per demostrar que era tècnicament viable rehabilitar algunes illes sense comprometre la seguretat, i va obligar l'administració a revisar la seva posició inicial. És un exemple de com l'activisme veïnal del Bon Pastor no es limitava a la protesta, sinó que també sabia produir coneixement tècnic propi per disputar el relat oficial.