Bars de barri obrer
La cultura de la porta oberta.
Al Bon Pastor els bars són llocs de trobada veïnal, herència d'un barri on tothom es coneix. Bars senzills, vida de carrer i la cultura de la porta oberta. Menús de migdia, canya i tapa, sense artificis ni pretensions. El bar com a extensió natural del carrer i de la comunitat.
La proximitat del Westfield La Maquinista ha portat també una oferta de restauració de cadena que contrasta amb els bars de tota la vida del nucli del barri. Dues realitats que conviuen a pocs metres de distància.
Alguns dels bars més antics del Bon Pastor obrien ja als anys 50, quan el polígon encara estava format en gran part per famílies vingudes de fora de Catalunya. Aquells establiments van funcionar durant dècades com a oficines informals: era allà on es trobava feina, es resolien papers i es feien xarxes de suport entre veïns acabats d'arribar. Avui, encara que la funció social ha canviat, molts bars mantenen aquell esperit d'acollida.
Una curiositat sociològica del Bon Pastor és que diversos dels seus bars més antics van néixer, originalment, com a «cantines» informals dins de les mateixes cases barates: un veí amb una mica més d'espai obria la sala de casa seva per servir begudes als companys de feina de la fàbrica veïna, sense cap llicència formal, en un context on l'oferta de bars convencionals era escassa. Algunes d'aquestes «cantines de casa» van acabar legalitzant-se i convertint-se en els bars actuals, mentre que altres simplement van desaparèixer quan les cases es van enderrocar. Aquesta genealogia informal explica per què molts bars del Bon Pastor tenen una escala tan «domèstica» —pocs metres quadrats, ambient familiar— comparada amb els bars de barris amb una tradició comercial més planificada des de l'origen.