La Història d'un poble mil·lenari
De la parròquia carolíngia al barri obrer, passant pels Segadors, les fàbriques i el franquisme. Sant Andreu ha viscut tot el que Catalunya ha viscut.
Sant Andreu de Palomar s'assenta estratègicament en la falca entre els contraforts de Collserola i el riu Besòs, un lloc de pas des de l'època romana entre el corredor vallesà i Bàrcino. La terra, d'al·luvió dipositat pel Besòs al llarg de mil·lennis, era excepcionalment fèrtil.
El factor decisiu va ser l'aigua: el Besòs l'abastia des de l'origen, i ja antes de l'any 1000 un canal predecessor del Rec Comtal travessava el seu terme. Aquest canal —12 quilòmetres fins al cor de la ciutat— va permetre la instal·lació de molins, el regadiu intensiu i, segles més tard, les fàbriques que n'aprofitaven la força hidràulica.
L'any 1902, Sant Andreu comptava amb 150 fàbriques. Juntament amb Sant Martí de Provençals i Sants, formava el triangle industrial del pla de Barcelona. Com deia l'historiador Pau Vinyes: «Si Catalunya ha estat la fàbrica d'Espanya, aquestes tres poblacions han estat la fàbrica de Catalunya».
La industrialització va transformar socialment el poble: d'una comunitat de pagesos i artesans va emergir una classe obrera polititzada, organitzada en ateneus, cooperatives i sindicats.
Etapa Medieval i Moderna
Primera menció escrita: «Palomar»
Un document de permuta d'una heretat esmenta un lloc anomenat Palomar. No és fins al 1034 que apareixen junts «Sant Andreu» i «Palomar», formant el topònim definitiu.
Consagració de la primera Església de Sant Andreu
Destruïda dues vegades pels sarraïns i reconstruïda. El 1132 el bisbe Sant Oleguer la consagra de nou. El 1135, Ramon Berenguer IV hi fa bastir una torre de defensa.
108 focs: un poble plenament consolidat
Els registres fiscals consignen 108 focs (unitats familiars). La prosperitat ve del Rec Comtal, que permet la indústria molinera i la irrigació de grans extensions de terra fèrtil.
La Revolta dels Segadors comença a Sant Andreu
El 7 de juny de 1640, milers de segadors i pagesos inicien la marxa cap a Barcelona. Molts eren de Sant Andreu. La Capella dels Segadors dins del temple en commemora avui el fet.
El nucli urbà pren forma al voltant del Carrer Gran
Es consolida el nucli urbà al voltant del Carrer Gran —antiga via romana Barcelona-Vallès—. Es documenten fins a 159 masies al terme municipal.
La Industrialització i l'Annexió (s. XIX)
Arriben les infraestructures modernes
El 1854 arriba el ferrocarril de Granollers; el 1855, el de Sabadell. En dues dècades Sant Andreu passa d'un ritme rural secular a un ritme industrial accelerat.
La Fabra i Coats s'instal·la a Sant Andreu
La companyia escocesa estableix la seva fàbrica tèxtil, aprofitant el Rec Comtal. Des del 1903 hi treballaven sobretot dones. Fabra i Coats va ser durant dècades el major ocupador del barri.
L'efervescència associativa obrera
Es creen: el Centre Obrer Instructiu Andreuenc «El Casinet» (1873), l'Ateneu Obrer (1885), la Llum Andreuenca (1896). L'associacionisme andreuenc té aquí els seus fonaments.
L'annexió forçada a Barcelona
El 20 d'abril de 1897, un reial decret incorpora Sant Andreu a Barcelona. El consistori local i la ciutadania s'hi oposen. Sant Andreu perd l'autonomia legal, però no la identitat.
150 fàbriques: el pic industrial
El terme de Sant Andreu compta amb 150 establiments industrials: Fabra i Coats, La Algodonera, la Fàbrica Nacional de Colorants, la Maquinista Terrestre i Marítima i desenes de tallers.
El segle XX i la recuperació democràtica
La Guerra Civil: bombardeigs i repressió
Sant Andreu sofreix bombardeigs intensos per la seva concentració industrial. El 26 de gener de 1939 les tropes franquistes entren al barri. Comença la repressió: empresonaments, exilis, execucions.
L'onada immigratòria
Desenes de milers de persones d'Andalusia, Múrcia i Extremadura arriben a Sant Andreu. S'aixequen nous blocs de pisos, s'amplien els barris. La integració es fa des del carrer, des de les associacions i des de les fàbriques.
Els Jocs Olímpics arriben a Sant Andreu
La piscina olímpica del CN Sant Andreu acull els entrenaments de waterpolo dels Jocs Olímpics de Barcelona. El barri viu el seu moment de màxima projecció internacional.
El referèndum: 83% vota per la independència
En un referèndum organitzat per associacions veïnals, el 83% dels votants de Sant Andreu de Palomar opta per la separació respecte a Barcelona. La pancarta a l'Església del 30 de novembre torna a ser actualitat.