Del cotxe de luxe al camió Pegaso
La Sagrera va ser el cor industrial del nord de Barcelona.
El 1911 la Hispano-Suiza s'instal·là a la Sagrera. La marca era sinònim de luxe: reis i maharajàs conduïen Hispano-Suiza. La fàbrica del Carrer Gran de la Sagrera era el seu epicentre, amb tallers que produïen alguns dels automòbils més prestigiosos d'Europa, admirats des de Madrid fins a Londres.
Nacionalitzada el 1946, esdevingué ENASA i fabricà els famosos camions Pegaso, vehicles que van motoritzar la reconstrucció econòmica de l'Espanya de la postguerra i que encara avui es recorden amb afecte a tot el país. Als anys 50 i 60, les vagues dels obrers d'ENASA contra el franquisme van ser de les més dures de Barcelona, amb aturades que paralitzaven el barri sencer.
El nom del barri prové precisament de l'antiga «Sagrera»: el terreny consagrat al voltant d'una església medieval on, per dret eclesiàstic, els fugitius trobaven refugi i les collites quedaven protegides de saquejos. Aquell espai sagrat acabaria donant nom a tot el territori que, segles després, es convertiria en un dels barris obrers més combatius de Barcelona, forjat entre la xemeneia de la fàbrica i el campanar de l'església.
Un detall que sovint passa per alt: el nom «Pegaso» de l'antiga ENASA no era només una marca, sinó tot un imaginari col·lectiu. Durant dècades, dir «treballo a la Pegaso» a Barcelona era gairebé un sinònim d'estabilitat laboral i d'orgull obrer, comparable al que podia significar treballar a SEAT a Martorell. Quan la fàbrica va tancar definitivament als anys 80, milers de famílies de la Sagrera van viure una ruptura que encara avui es recorda amb una mescla de nostàlgia i ressentiment: nostàlgia per un temps en què la feina era per a tota la vida, i ressentiment per la manera com es va gestionar el tancament, amb prejubilacions forçoses i una reconversió industrial que va deixar el barri sense el seu principal motor econòmic durant més d'una dècada.