Reivindicar contra l'aïllament
Un barri que ha de cridar fort perquè l'escoltin.
L'Associació de Veïns de la Trinitat Vella porta dècades reivindicant millores: connectivitat, reducció del soroll de les autopistes, nous equipaments i inversió pública. En un barri perifèric i poc visible, l'activisme veïnal és la diferència entre ser ignorat i ser escoltat.
La Trinitat Vella comparteix amb Baró de Viver la condició de barri perifèric i poc visible. Però a diferència del seu veí, té una mida suficient (10.000 habitants) per generar una massa crítica de reivindicació que ha aconseguit millores reals en els últims anys.
Una de les victòries històriques de l'associacionisme a la Trinitat Vella va ser aconseguir que el Pla de Barris de l'Ajuntament hi destinés inversió específica en dècades successives, una cosa que barris més petits o menys organitzats no han pogut aconseguir amb la mateixa constància. Aquesta capacitat d'incidència política, construïda durant generacions a través d'assemblees, manifestacions i negociacions amb el Districte, és un dels actius menys visibles però més valuosos del barri: la Trinitat Vella ha après, per necessitat, a fer-se sentir en una ciutat que sovint l'oblida.
Un aspecte poc visible de l'activisme a la Trinitat Vella és que moltes de les seves reivindicacions històriques —reducció del soroll, millores de connectivitat, nous equipaments— han requerit, per tenir èxit, establir aliances amb associacions d'altres barris afectats pels mateixos problemes, com Baró de Viver o fins i tot zones de Santa Coloma de Gramenet a l'altra banda del Besòs. Aquesta «diplomàcia veïnal» entre barris de diferents municipis, sovint més efectiva que actuar en solitari davant l'administració, és un exemple de com els problemes d'infraestructura no respecten fronteres municipals i de com els moviments veïnals han hagut d'adaptar-s'hi creant xarxes de cooperació que van més enllà del propi barri o, fins i tot, de la pròpia ciutat.