Un dels veïnats més combatius

L'Associació de Veïns de La Sagrera és una de les més actives de Barcelona: pel soterrament de les vies, contra la Meridiana que parteix el barri en dos, i pels drets dels veïns durant les obres interminables de la Sagrera. Des dels anys 70 ha estat present en pràcticament totes les lluites urbanes del nord de la ciutat.

La identitat sagrerina es forja des de la resistència: al franquisme, a les obres, a l'expulsió per la pujada de preus. El teixit d'entitats culturals i de memòria obrera segueix molt viu, amb grups que documenten la historia de les fàbriques i organitzen activitats de memòria històrica per a les noves generacions que arriben al barri sense conèixer-ne el passat industrial.

Una de les batalles més llargues ha sigut la del soterrament de les vies del tren, una demanda que es remunta a dècades abans que es comencessin les obres actuals. Les associacions van aconseguir que el projecte final inclogués el parc lineal i la connexió entre barris, però mantenen una vigilància constant perquè els compromisos socials —habitatge assequible, equipaments públics— no quedin enrere davant la pressió immobiliària.

Un episodi poc conegut però revelador de l'esperit reivindicatiu de La Sagrera va ser la mobilització dels anys 90 contra el projecte original de soterrament, que en la seva primera versió no incloïa garanties suficients sobre el futur ús del sòl alliberat. Els veïns, amb el suport de tècnics independents i col·lectius d'arquitectes crítics, van aconseguir que el pla final incorporés el compromís explícit de destinar una part important d'aquell sòl a habitatge protegit i equipaments públics, en lloc de deixar-ho tot en mans del mercat lliure. Aquesta capacitat de «llegir» els plans urbanístics tècnics, discutir-los amb arguments i forçar canvis concrets és sovint citada com un exemple de com l'associacionisme de barri pot influir en decisions que, d'altra manera, es prendrien exclusivament des de despatxos tècnics allunyats de la realitat del territori.