Dens, animat i fronterer

Navas és el barri-frontera del districte: limita amb l'Eixample (sud) i Sant Martí (est). Això li dóna una densitat i un dinamisme que altres barris del districte no tenen. La vida de carrer és intensa, el comerç és viu i la connectivitat és excel·lent.

El repte: mantenir la identitat de barri davant la pressió del mercat de l'habitatge. La proximitat a l'Eixample i les bones connexions de metro fan que els preus pugin, i que el perfil sociodemogràfic del barri es vagi transformant. Navas canvia, però els navassencs hi continuen.

La condició fronterera de Navas li dóna una doble pressió: per un costat, els preus de l'Eixample «s'escolen» cap al barri a mesura que els seus límits es difuminen sobre el plànol; per l'altre, Navas continua sent administrativament part del Districte de Sant Andreu, amb tot el que això comporta en termes de polítiques d'habitatge i equipaments. Aquesta posició intermèdia —ni Eixample ni barri perifèric— fa de Navas un cas d'estudi interessant per entendre com les fronteres administratives de Barcelona condicionen, o no, el destí real dels seus barris.

Una manera d'entendre millor el repte identitari de Navas és comparar-lo amb el d'una illa lingüística: igual que una llengua minoritària envoltada de parlants d'una llengua majoritària pot sobreviure generacions si manté espais propis de transmissió (la llar, certes institucions), la identitat de «barri obrer dens i genuí» de Navas pot persistir malgrat la pressió de preus de l'Eixample si es mantenen espais de transmissió cultural propis: els bars de tota la vida, les entitats, les famílies que es queden encara que podrien vendre i marxar. El futur de Navas dependrà, en bona part, de si aquests «espais de transmissió» aconsegueixen sobreviure a la pressió econòmica o si, a poc a poc, també es van transformant en alguna cosa diferent.