La Pegaso compartida i els carrers arborats
Espai verd compartit i un caràcter residencial confortable.
El Parc de la Pegaso, als terrenys de l'antiga ENASA, és l'espai verd de referència (compartit amb Sant Andreu de Palomar). Vegetació exuberant, el canal que serpenteja i el Pegàs alat al paviment. Un oasi verd en un barri dens.
Dins del barri, els carrers arborats i les petites places donen a Navas un caràcter residencial confortable. A diferència dels barris més perifèrics del districte, Navas té la densitat urbana suficient per mantenir vida de carrer durant tot el dia.
El fet de compartir el Parc de la Pegaso amb Sant Andreu de Palomar genera, com passa amb el Mercat Felip II i el Congrés, una sensació de pertinença múltiple per part dels veïns: molts navassencs consideren el parc «seu» tant com els andreuencs, i hi van regularment a passejar el gos, fer esport o portar els nens. Aquesta superposició de territoris —administrativament un barri, però d'ús quotidià compartit per diversos— és un tret característic de tota la zona nord de Barcelona, on les fronteres entre barris són sovint més polítiques que vivencials.
Un fet poc conegut és que diversos dels carrers més arborats de Navas deuen el seu arbrat a una campanya de plantació impulsada per veïns als anys 80, en un moment en què l'Ajuntament tenia recursos limitats per a aquest tipus d'actuacions. Grups de veïns van organitzar-se per «adoptar» arbres, fent-se responsables del seu reg durant els primers anys fins que arrelessin. Molts dels plàtans i lledoners que avui donen ombra a aquests carrers, i que es perceben com a «patrimoni natural de tota la vida», són en realitat el resultat d'aquesta iniciativa veïnal de fa quaranta anys, un exemple de com l'aspecte d'un barri pot dependre d'accions col·lectives que ningú recorda explícitament però que han quedat fixades en el paisatge.