La transformació més gran de Barcelona
Soterrament, estació i parc lineal: el repte d'una generació.
La Sagrera viu la transformació urbana més gran de Barcelona: soterrament de vies, Gran Estació i Parc Lineal de 40 ha cosint barris separats durant dècades per les vies i la Meridiana. Un projecte que, per la seva magnitud, es compara sovint amb la transformació que va viure el Poblenou amb els Jocs Olímpics de 1992.
El repte: que la renovació no expulsi els veïns de tota la vida. +40% de preu d'habitatge al districte (2024–25). 500+ pisos de luxe en construcció (364.000€–815.000€). Les associacions estan atentes a que el projecte mantingui també un percentatge significatiu d'habitatge protegit i assequible per a famílies del barri.
El calendari de les obres s'ha allargat repetidament des que van començar, amb terminis revisats diverses vegades al llarg de les últimes dues dècades. Per als veïns que han crescut convivint amb grues i tanques, la pregunta ja no és tant «quan acabarà» sinó «com serà el barri quan acabi»: si serà un espai que reconeixeran com a propi o un barri completament nou construït sobre les seves arrels.
Per entendre la magnitud real del projecte, val la pena comparar-lo amb altres grans transformacions urbanes europees: en termes de superfície de sòl alliberat i de pressupost, el projecte de La Sagrera és comparable a operacions com la de King's Cross a Londres o la de HafenCity a Hamburg, totes elles processos de dècades que han transformat completament barris sencers a partir de la reconversió d'infraestructures ferroviàries o portuàries obsoletes. La diferència és que, mentre que aquells projectes solen presentar-se internacionalment com a casos d'èxit de regeneració urbana, La Sagrera continua sent, per a la majoria de barcelonins —i fins i tot per a molts visitants estrangers—, un nom pràcticament desconegut, malgrat tractar-se d'una de les operacions urbanístiques més ambicioses d'Europa en curs.