El gran pulmó verd de Sant Andreu, el Parc de la Pegaso, s'estén tocant els límits amb La Sagrera i Navas. Però el cor de l'espai públic pròpiament andreuenc batega en un altre lloc: a les places porxades i emblemàtiques del nucli antic, a la rambla comercial que travessa el barri de punta a punta, i en el parc més nou del districte, aixecat sobre l'antic quarter militar que va viure en primera línia el juliol de 1936.
El nucli antic de Sant Andreu de Palomar conserva una trama de places que, més que decoració urbana, han estat sempre escenari de la vida col·lectiva del poble: la Plaça d'Orfila, davant l'església, on hi seuen el poder religiós i l'administratiu; la Plaça del Comerç, coneguda popularment com la «plaça del rellotge»; i la Plaça del Mercadal, amb les seves porxades neoclàssiques, una de les cinc places porxades que conserva Barcelona. Totes tres estan a menys de cinc minuts a peu les unes de les altres, un triangle que resumeix set segles d'història local.
Fora del nucli antic, l'espai verd de Sant Andreu de Palomar viu una transformació recent i notable: allà on hi havia les Casernes d'Artilleria, enderrocades el 2004, s'hi ha anat obrint per fases des del 2018 el Parc Antoni Santiburcio, avui la zona verda més gran del barri. A aquesta peça de gran format s'hi sumen espais més petits i quotidians —la Rambla de Fabra i Puig com a passeig lineal, la Plaça de les Palmeres en un sector amb poc verd, i els jardins que recorden el pas del desaparegut Rec Comtal— que completen un mapa d'espai públic més divers del que sol semblar a primer cop d'ull.
Durant gairebé mil anys, aquesta plaça —anomenada abans de 1897 Plaça de la Constitució o Plaça de l'Església— va ser el centre del municipi independent de Sant Andreu de Palomar. El 1907 va rebre el nom actual en honor del metge i toxicòleg menorquí Mateu Orfila i Rotger (Maó, 1787 – París, 1853), fundador de la toxicologia moderna. Hi conviuen l'església parroquial i la seu del Districte, l'antic ajuntament del poble.
Plaça d'Orfila, s/nConeguda popularment com la «plaça del rellotge» pel gran rellotge de paret que corona un dels seus edificis, va ser durant segles l'artèria principal del poble. Durant la Setmana Tràgica del juliol de 1909 va esdevenir el centre neuràlgic de la revolta: des d'aquí es van organitzar les accions i es va repartir armament requisat. Avui hi acull regularment la Fira d'Artesania del barri.
Plaça del Comerç, 1Dissenyada el 1849 per l'arquitecte Josep Mas i Vila sobre terrenys de l'Hort d'en Boladeras, és una de només cinc places porxades que conserva Barcelona. Al seu voltant, les porxades neoclàssiques sostenen habitatges, mentre al centre hi batega el Mercat de Sant Andreu des que es va cobrir amb una estructura de ferro el 1914. És, encara avui, el cor neuràlgic del poble antic.
Plaça del Mercadal, s/nInaugurada el 1918 amb el nom de Rambla de Santa Eulàlia, deu el seu nom actual als germans Ferran i Romà Fabra i Puig, directius de la fàbrica tèxtil Fabra i Coats. El 1969 l'Ajuntament en va suprimir la banda central de vianants per fer-hi passar quatre carrils de trànsit; no va ser fins als anys 90, després de protestes veïnals sostingudes, que es va reconstruir la rambla. Avui, dins el programa Obrim Carrers, es talla periòdicament al trànsit entre la Meridiana i Virrei Amat.
S'aixeca sobre part del solar de les antigues Casernes d'Artilleria de Sant Andreu, obertes el 1929, on el 19 i 20 de juliol de 1936 milicians i sindicalistes del barri van assaltar la guarnició sollevada. Els quarters, en desús des del 1998, es van enderrocar el 2004. El parc s'ha anat obrint per fases des del 2018 —la primera, de 12.000 m², amb una inversió de 3,2 milions d'euros— fins a esdevenir, amb prop de 22.000 m², la zona verda més gran de Sant Andreu de Palomar, amb jocs d'aigua, zones d'exercici i grans esplanades.
C/ de Palomar / Psg. de Torras i BagesEn una zona del barri on l'espai verd és pràcticament inexistent, aquesta plaça històrica ha estat seleccionada pels veïns, a través dels Pressupostos Participatius de Barcelona, per a una reforma integral d'1.555.000 €: eliminació de barreres arquitectòniques, renovació de la vegetació amb espècies autòctones i una àrea de joc infantil nova, accessible i inclusiva.
Un petit estany artificial recorda aquí el pas del Rec Comtal, la sèquia medieval que, des del riu Besòs, va regar durant segles els horts de Sant Andreu de Palomar. Protegits pels edificis del carrer de l'Estació i encaixats a tocar de les vies del tren, aquests jardins ofereixen una quietud inesperada en ple nucli urbà, i són un dels pocs punts del barri on encara es pot llegir, sobre el terreny, l'antiga xarxa d'aigua que va fer possible l'agricultura andreuenca.
C/ de l'EstacióMés enllà dels grans espais, la vida familiar del dia a dia es concentra en places de proximitat com la Plaça Marià Brossa, a tocar del mercat i del metro, o la Plaça de Can Fabra, arrecerada als peus de l'antiga fàbrica tèxtil. Als Jardins d'Antònia Pich Santasusanna, l'Ajuntament hi ha instal·lat tendals per fer ombra a l'àrea de jocs a partir del 2025, dins un pla per protegir de la calor els espais infantils de tots els districtes.
Petit circuit d'espai públic (20 min a peu): Plaça d'Orfila → Plaça del Comerç → Plaça del Mercadal (i el mercat cobert) → Rambla de Fabra i Puig cap al nord. Per allargar la passejada fins al Parc Antoni Santiburcio, compteu 10 minuts més des del Mercadal per Passeig de Torras i Bages.