MUHBA Casa de l'Aigua i vida local
Patrimoni de ciutat i cultura de barri.
El MUHBA Casa de l'Aigua (l'estació de bombeig de 1915) és l'equipament cultural de referència: un museu de ciutat dins d'un barri perifèric. A escala de barri, el centre cívic i les activitats de l'Associació de Veïns articulen la vida cultural quotidiana.
La paradoxa de la Trinitat Vella: tenir un equipament patrimonial de primer nivell (MUHBA) en un barri que molts barcelonins no saben ni on és. El museu ha ajudat a posar el barri al mapa cultural de la ciutat.
El MUHBA Casa de l'Aigua organitza també activitats educatives adreçades específicament a les escoles del barri, de manera que els nens i nenes de la Trinitat Vella creixen coneixent de primera mà la historia de l'aigua a Barcelona, sovint abans que els seus companys d'altres barris més cèntrics. Aquesta funció educativa de proximitat —un museu de ciutat que també fa de recurs pedagògic local— és potser l'aspecte menys conegut però més rellevant del museu per a la comunitat: converteix un equipament pensat inicialment per a visitants externs en una eina d'arrelament i orgull per als propis veïns més joves.
Un aspecte poc conegut de la programació cultural a la Trinitat Vella és que diverses activitats organitzades pel centre cívic i l'Associació de Veïns tenen com a públic objectiu, explícitament, els nens i joves que passen moltes hores a casa sols mentre els pares treballen, una realitat força present en famílies amb menys recursos. Tallers després de l'escola, activitats de cap de setmana i fins i tot petites biblioteques de préstec informal en alguns locals socials funcionen, més que com a «oferta cultural» en sentit estricte, com una xarxa de suport per cobrir hores que d'altra manera quedarien sense supervisió. Aquesta funció «de cura» de la cultura de barri, sovint invisible des de fora, és una de les més importants per a moltes famílies de la Trinitat Vella.