Bars de barri obrer perifèric
El bar com a espai de convivència quotidiana.
Bars senzills i genuïns de barri obrer. La Trinitat Vella no té pretensions gastronòmiques: el bar és el punt de trobada, l'espai de convivència quotidiana entre veïns de tota la vida i nouvinguts. Un lloc on la canya té sabor de comunitat.
La diversitat cultural del barri (immigració llatinoamericana, magrebina, subsahariana) ha portat també nous sabors i noves formes de convivència als locals del barri. Una barreja que és reflex de la Barcelona real, no la dels fulletons turístics.
En els últims anys, la Trinitat Vella ha viscut una segona onada migratòria, aquesta vegada de procedència internacional, que s'ha sumat a la població arribada de la resta d'Espanya als anys 50 i 60. El resultat és un panorama de locals on, en pocs metres, es poden trobar un bar de tapes tradicional gestionat per la mateixa família des dels anys 70, un restaurant llatinoamericà amb plats de la cuina equatoriana o dominicana, i un forn que ven tant pa de motlle com a pa especial per al Ramadà. Aquesta superposició de cultures gastronòmiques, sense que cap desplaci les altres, és potser la manifestació més tangible i quotidiana de com ha canviat el barri en els últims trenta anys.
Un detall que reflecteix bé la realitat social de la Trinitat Vella és que alguns bars del barri ofereixen, de manera no anunciada però coneguda per tothom, un «menú solidari» o preus reduïts per a persones grans que viuen soles, sovint sense que es parli obertament del tema. És un acord tàcit entre el propietari i certs clients habituals: es serveix el mateix plat que a tothom, però es cobra menys, o de vegades ni es cobra, sense que es faci cap comentari. Aquesta forma de solidaritat informal, invisible per a qui no forma part de la xarxa de confiança del barri, és un dels mecanismes pels quals la Trinitat Vella manté un teixit social de suport mutu malgrat —o precisament a causa de— les seves dificultats econòmiques estructurals.