La cruïlla de la Trinitat i la L1
L'autopista passa al costat, però no et serveix.
Metro L1 (parada Trinitat Vella) és la connexió principal i l'únic accés de metro directe del barri. La L1 connecta amb el centre de Barcelona, però el trajecte és llarg. Bus complementa la xarxa.
El gran nus viari de la Trinitat (C-33 + C-17 + Ronda de Dalt) passa al costat del barri però no el serveix directament: les autopistes el travessen sense parar-s'hi. La futura L9/L10 i millores en bus podrien canviar la situació.
La parada de la L1 a la Trinitat Vella es troba, literalment, sota un dels nusos d'autopistes més complexos de Catalunya: per accedir-hi des de molts carrers del barri cal passar per sota o per damunt de rampes i vials d'accés a la C-33. Aquesta proximitat física amb les autopistes —que en altres ciutats podria considerar-se un avantatge logístic— aquí es viu majoritàriament com una incomoditat: el barri «toca» una de les principals portes d'entrada a Barcelona, però per als seus veïns aquesta infraestructura és, sobretot, font de soroll i d'una geografia urbana fragmentada que cal travessar cada dia per arribar a qualsevol lloc.
Una conseqüència poc evident de dependre exclusivament de la L1 és que qualsevol incidència en aquesta línia —una avaria, una vaga parcial, una incidència de seguretat— afecta la Trinitat Vella de manera proporcionalment molt més greu que altres barris amb diverses opcions de metro: si la L1 no funciona, el barri queda pràcticament aïllat del transport ràpid, mentre que un barri amb dues línies sempre té una alternativa. Aquesta «vulnerabilitat de xarxa única» és un dels arguments tècnics que les associacions de veïns utilitzen per reclamar la futura L9/L10: no és només una qüestió de comoditat, sinó de resiliència davant incidències que, en una xarxa amb un sol punt d'accés, poden deixar tot un barri sense connexió de metro durant hores.