Millora progressiva dels equipaments
Cada nou equipament és una victòria.
Escoles públiques, centres cívics i serveis de proximitat que han millorat progressivament. La inversió en equipaments és una de les reivindicacions veïnals més constants. Cada millora és una victòria per a una comunitat que porta dècades lluitant contra l'oblit.
El barri s'integra a la xarxa del Districte de Sant Andreu (seu a Plaça d'Orfila, OAC al C/ Segre). L'atenció primària, les escoles i els serveis socials cobreixen les necessitats bàsiques, però la demanda de millors equipaments no s'atura.
Un dels indicadors que els propis veïns utilitzen per mesurar el progrés del barri és el nombre i l'estat dels equipaments educatius: en les últimes dècades, diverses escoles de la Trinitat Vella han passat per reformes integrals o reconstruccions, sovint després d'anys de reivindicació. Cada nou edifici escolar —amb pati renovat, gimnàs cobert o aules modernitzades— es percep al barri no només com una millora funcional, sinó com un senyal simbòlic de que la Trinitat Vella «compta» per a les administracions, en un context on la sensació d'haver estat històricament postergats és molt present entre la gent gran del barri.
Un fenomen interessant és que, davant la manca històrica d'alguns serveis, la Trinitat Vella ha desenvolupat el que alguns sociòlegs anomenarien «serveis de substitució informals»: veïns que es coneixen els uns als altres i que, sense cap formació professional, acaben fent de facto petits favors que en altres barris requeririen contractar un servei (cuidar nens unes hores, acompanyar una persona gran al metge, fer petites reparacions a canvi d'un favor recíproc). Aquesta economia de favors, típica de comunitats amb fort capital social però recursos econòmics limitats, no apareix en cap estadística de serveis però és, per a moltes famílies del barri, tan real i necessària com qualsevol servei oficial.