L'Illa Baró de Viver, una illa postmoderna
El patrimoni del barri no és de 1929, sinó de 1989.
Entre el 1985 i el 1999, Baró de Viver va viure una remodelació integral arran d'un Pla Especial de Reforma Interior (PERI): les 344 cases barates originals de 1929 es van enderrocar completament i els veïns van ser reallotjats en blocs nous. El 1989, el Patronat Municipal de l'Habitatge hi va construir l'Illa Baró de Viver (coneguda popularment com el «Gran Salón»), obra de l'arquitecte Emilio Donato.
El Pont del Molinet, sobre el Besòs, és l'accés històric al barri des de Santa Coloma de Gramenet. Un pont que simbolitza tant la connexió com l'aïllament: durant dècades va ser l'únic accés al barri.
L'Illa Baró de Viver està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El projecte buscava resoldre parcialment l'aïllament urbà del barri amb una gran illa de cases que creés el seu propi espai públic autònom, en un llenguatge clarament postmodern, ben diferent de l'arquitectura funcional de les cases barates que va substituir.
A diferència del Bon Pastor, on l'Associació de Veïns va aconseguir salvar dues illes de cases com a museu (avui MUHBA Bon Pastor), a Baró de Viver no va quedar-ne cap com a testimoni físic. El patrimoni del barri, doncs, no és el de les cases barates originals, sinó el de la pròpia transformació arquitectònica dels anys 80 i 90.