L'enderroc que va dividir el barri
Cases barates, blocs nous i la pregunta: qui se'n beneficia?
Als anys 2000, l'Ajuntament va decidir enderrocar les 784 cases barates i substituir-les per blocs moderns d'alta densitat. Una decisió que va destruir un patrimoni històric i social irrecuperable i va dividir profundament la comunitat: alguns veïns volien pisos nous; d'altres volien preservar les cases.
Avui el barri és en reconstrucció: els blocs nous han substituït les cases, però l'esperit de comunitat persisteix. Els veïns van aconseguir salvar dues illes de 16 cases com a museu (MUHBA Bon Pastor). La memòria de l'antic barri segueix viva gràcies a les associacions locals que l'han documentat i preservat.
El procés de realojament —traslladar famílies senceres dels seus habitatges originals als nous blocs, normalment dins del mateix barri— va trigar anys i va generar moments de tensió, especialment entre veïns grans que havien viscut tota la vida a la mateixa casa i no volien marxar-ne. Avui, amb la perspectiva del temps, molts reconeixen que el resultat final —pisos amb millors condicions però conservant el teixit social del barri— ha sigut, en línies generals, positiu, encara que el preu hagi sigut perdre per sempre l'arquitectura original.
Mirant-ho amb perspectiva, el cas del Bon Pastor planteja una pregunta que va més enllà del propi barri: és possible renovar un parc d'habitatge obsolet sense esborrar la memòria física que el sustenta? La resposta que ha donat el Bon Pastor —enderrocar la majoria, preservar una part com a museu— és una solució de compromís que no satisfà completament ningú: els qui volien conservar més edificis hi veuen una pèrdua irreparable; els qui volien una renovació total hi veuen un fre innecessari. Tanmateix, aquest tipus de solucions intermèdies, imperfectes per definició, són sovint les úniques que permeten avançar en contextos on els interessos en joc —seguretat, memòria, habitatge digne, pressupost públic— són difícils de conciliar del tot. El Bon Pastor, en aquest sentit, és també un cas d'estudi sobre els límits i les possibilitats de la negociació urbana.