El Parc de la Pegaso, una illa de pau
De fàbrica de camions a jardí exuberant.
El Parc de la Pegaso, sobre l'antiga ENASA: vegetació exuberant, un canal que serpenteja i una placeta amb el Pegàs alat al paviment, en homenatge a la marca de camions que va donar feina a generacions de sagrerins. La portalada de la fàbrica és l'accés principal, conservada com a element patrimonial dins el parc.
El futur Parc Lineal (40 ha sobre les vies soterrades) cosirà quatre barris separats durant dècades. Serà un dels parcs urbans més grans d'Europa, i la seva construcció és vista pels veïns com l'oportunitat històrica de reparar la fractura urbana que la línia ferroviària i la Meridiana han imposat al territori des de fa més d'un segle.
Mentre s'esperen les grans obres, els petits espais verds existents —jardins de cantonada, places amb arbrat, racons recuperats de solars buits— funcionen com a refugis quotidians. Molts d'aquests espais han sorgit d'iniciatives veïnals que han transformat terrenys abandonats en horts urbans i zones de joc improvisades, mentre arriba la transformació definitiva.
Un aspecte menys conegut del Parc de la Pegaso és el seu paper com a «laboratori» de renaturalització urbana: diverses de les espècies vegetals plantades quan es va dissenyar el parc es van triar específicament per la seva capacitat d'atraure ocells i papallones, en un intent de recrear, dins d'un entorn estrictament urbà, alguns dels hàbitats que havien desaparegut amb la industrialització del territori. Amb els anys, el parc ha esdevingut, sense que la majoria dels usuaris ho sàpiguen, un petit corredor de biodiversitat dins la trama urbana, documentat per associacions d'ornitologia que hi fan recomptes periòdics. És un dels exemples més clars de com un espai pensat originalment com a «zona verda residual» pot acabar tenint un valor ecològic real, més enllà de la seva funció recreativa.