El bar on tothom es coneix
L'extensió natural del carrer i de la comunitat.
En un barri de menys de 3.000 habitants, el bar és molt més que un establiment: és el punt de trobada, el centre social informal i l'extensió del carrer. L'aïllament geogràfic ha reforçat els vincles entre veïns, i el bar n'és l'expressió més quotidiana.
La vida de bar a Baró de Viver recorda la d'un poble rural més que la d'un barri urbà. Aquí la canya i la conversa no són un acte de consum sinó un acte de comunitat.
Amb només un parell de bars al barri, tots els veïns acaben passant pels mateixos llocs en algun moment de la setmana, cosa que genera una xarxa de relacions extraordinàriament densa per a un nucli tan petit. No és estrany que, en aquests bars, es coordini informalment des de la recollida de signatures per a una reivindicació veïnal fins a l'organització dels detalls de la Festa Major.
Amb només un parell de bars actius, cadascun ha acabat especialitzant-se, sense planificar-ho, en un perfil de clientela diferent: un funciona més com a «bar de feina», obert de bon matí per als pocs veïns que surten cap a la feina fora del barri, mentre que l'altre fa més de «bar de tarda», punt de trobada per a la gent gran després de dinar. Aquesta divisió tàcita de funcions, que ningú ha negociat formalment però que tothom respecta, és un altre exemple de com la mida petita del barri genera equilibris socials que en llocs més grans requeririen normes explícites: aquí, simplement, «és així» i tothom ho sap.