784 cases barates vora el Besòs

El 1929, el Patronato de la Habitación va construir 784 cases per a treballadors en terrenys de Santa Coloma de Gramenet, vora el riu Besòs. Amb 48 m² per casa i sense fonaments, eren precàries però necessàries: allotjaven famílies obreres davant la greu crisi d'habitatge de l'Exposició Internacional de Barcelona, que havia expulsat milers de persones dels barris on vivien per fer espai a les obres de l'esdeveniment.

El barri no s'annexionà a Barcelona fins al 1945. Als anys 50 s'hi projectà un gran polígon industrial adjacent. Amb una població de 3.000 habitants inicials, les cases barates van acabar sent el cor d'un barri obrer que avui ronda els 12.600 habitants. Immigració del sud d'Espanya, indústria i lluita obrera defineixen la seva identitat.

El nom «Bon Pastor» prové de la parròquia que es va construir per atendre espiritualment els nous habitants del polígon, en una època en què l'Església encara tenia un paper central en l'organització social dels barris obrers. Curiosament, el disseny original de les cases —en filades, amb pati interior i una sola planta— recordava més una colònia agrícola que un barri urbà, una herència visual que es manté fins avui en les illes que s'han conservat.

Un aspecte que sovint es passa per alt és que les «cases barates» del Bon Pastor van formar part d'un programa molt més ampli que va incloure altres polígons similars a Barcelona —el de la Diagonal, el de Can Tunis o el del Turó de la Peira, entre altres—, tots ells construïts amb pressa i recursos limitats per absorbir crisis d'habitatge puntuals lligades a grans esdeveniments o processos d'industrialització. Del conjunt original d'aquests polígons de «cases barates», el Bon Pastor és, juntament amb algun exemple aïllat, dels pocs que han arribat als nostres dies amb una part del seu teixit original preservat, la qual cosa converteix el MUHBA Bon Pastor en un testimoni únic d'un model d'habitatge social que, en la resta de la ciutat, ha desaparegut gairebé sense deixar rastre físic.