El carrer de la Sagrera i la plaça Masadas
Comerç de proximitat i memòria del mercat de ferro.
L'eix comercial és el carrer de la Sagrera. A la plaça Masadas, porxada, hi havia l'antic «mercat de ferro», un d'aquells mercats de barri que el pas del temps va anar buidant però que encara és present en la memòria col·lectiva dels veïns més grans, que recorden les seves parades de fruita, peix i carn fins als anys 80.
El Westfield La Maquinista (antiga Maquinista Terrestre i Marítima, 1917–1989) ofereix gran format, just al límit del barri. Un dels centres comercials més grans de Catalunya, construït sobre els terrenys de l'antiga fàbrica metal·lúrgica que va donar feina a milers de famílies de la zona durant tot el s. XX.
Entre tots dos extrems —el petit comerç tradicional del carrer de la Sagrera i el gran centre comercial— hi ha un teixit de negocis familiars: ferreteries, perruqueries, fruiteries i petits tallers que han resistit dècades de canvis, alguns gestionats per la tercera generació de la mateixa família. Aquesta convivència de petit i gran format defineix avui l'economia quotidiana del barri.
La transformació del comerç a La Sagrera no es pot entendre sense parlar del «factor Westfield»: quan La Maquinista va obrir el 2000, molts comerciants del barri van témer una sentència de mort per al petit comerç de proximitat, un temor que s'havia confirmat en altres zones de Catalunya on l'arribada d'un gran centre comercial havia buidat els carrers comercials tradicionals en pocs anys. A La Sagrera, però, l'efecte ha sigut més matisat del que es preveia: el carrer de la Sagrera ha perdut alguns negocis, però n'ha mantingut un nucli prou sòlid, en bona part perquè molts veïns —especialment els més grans— continuen preferint el tracte personal de la botiga de barri per a la compra diària, reservant el centre comercial per a compres puntuals o de cap de setmana.